Un cabal 5 vegades superior a l’Ebre va colpejar la ‘zona zero’ de la Dana

Més de 2.200 metres cúbics per segon que van assolar les poblacions

Un cabal cinc vegades superior al que aboca habitualment el riu Ebre a la mar Mediterrània va colpejar la ‘zona zero’ de la Dana de València, més de 2.200 metres cúbics per segon que van assolar les poblacions que va trobar al seu pas, entre elles Picanya, Paiporta, Alfafar, Sedaví, Catarroja i Sedaví.

Així figura en les dades arreplegades del cabal de la Rambla del Poyo pel Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), ha informat a EFE el responsable del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant, el catedràtic Jorge Olcina.

Olcina, que és expresident de l’Associació de Geògrafs Espanyols (AGE), ha explicat que els més de 2.200 metres cúbics per segon arreplegats en la Rambla del Poyo van ser registrats pel SAIH poc després de les 19 hores del passat dimarts, dia 29, fins que el sistema va deixar de transmetre una hora després.

El cabal mitjà de l’Ebre al seu pas per Saragossa se situa en 461 metres cúbics per segon i en la desembocadura la xifra s’eleva a uns 464, la qual cosa reflecteix que la quantitat d’aigua que va discórrer pel Barranc del Pedrís durant la tragèdia es va multiplicar per cinc.

El mateix gràfic de la del SAIH assenyala que el barranc estava sec unes poques hores abans, a les 16 hores, i que a partir d’eixe moment va començar a registrar-se una xicoteta quantitat, que es va disparar a partir de les 17.30 hores, des d’uns 250 metres cúbics per segon fins prop de 1.750 entorn de les 18.30 hores.

A partir d’ací va continuar pujant fins a passar els 2.000 sobre les 19.30 hores durant una hora, moment en què es van interrompre les dades.

Eixe cabal d’aigua per un barranc “que sol estar sec” va colpejar unes localitats densament poblades del cinturó de València en un dels pitjors moments del dia, coincidint amb l’eixida del treball.

Oportunitat per a elaborar un gran document d’adaptació al canvi climàtic
Olcina ha desitjat que aquesta dramàtica crisi servisca d’oportunitat “perquè d’una vegada per sempre el Govern valencià elabore un gran document d’adaptació al canvi climàtic i als fenòmens extrems”.

En la seua opinió, cal escometre mesures urbanístiques i construccions hidrològiques com a preses en les capçaleres, el desviament d’alguns llits en poblacions per on passen directament i el desallotjament d’algunes zones de risc ocupades per habitatges i naus industrials.

També cal impulsar “molta ‘educació al risc’ en la societat, des de les escoles i a la ciutadania en general” perquè cal conscienciar que “el que anomenem ‘emergència climàtica’ va de debò, amb fenòmens que cobren una energia inusitada que després pateixen els ciutadans”.

Olcina ha indicat que es tracta de mesures “que electoralment no són agradables” però que cal desenvolupar “amb altura de mires política i pensant a mitjà i llarg termini” perquè, ha recalcat, la Comunitat Valenciana és la regió de risc “més important d’Europa” en inundacions tant per la seua freqüència com per la població instal·lada en aquesta part del Mediterrani.