89 casos de desapareguts per la dana

Els casos actius corresponen a les denúncies on els familiars han aportat dades

Les oficines ante mortem habilitades per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en col·laboració amb mèdics forenses comptabilitzaven hui un total de 89 casos de desapareguts actius a causa de la dana, segons les xifres del Centre d’Integració de Dades (CID).

Eixos casos actius corresponen exclusivament a les denúncies on els familiars han aportat diferents dades i facilitat mostres biològiques que permeten la identificació posterior dels seus familiars, ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

El CID indica que és important fer constar que les denúncies de desapareguts amb expedient actiu en les oficines ante mortem no equivalen al número total de desapareguts que podria haver generat la tragèdia, perquè pot haver-hi casos de desaparició que no s’hagen denunciat encara.

A més, eixos 89 casos actius per desaparicions denunciades han de posar-se en relació amb el nombre de persones mortes a les quals ja se’ls ha practicat l’autòpsia en l’Institut de Medicina Legal (IML) però estan pendents de ser identificades, que ascendeixen a 62.

Segons l’últim balanç del CID, tancat a les 20 hores d’aquest dimarts, els forenses han realitzat en tot aquest episodi 195 autòpsies a morts en la dana, els mateixos que han ingressat en la morgue de la Ciutat de la Justícia de València.

D’eixe total, 133 estan plenament identificats. D’eixes identificacions, 119 s’han aconseguit per l’anàlisi d’empremtes dactilars i les 14 restants per l’acarament de mostres d’ADN.

Les dades que poden aportar els familiars de desapareguts en les oficines ante mortem per a facilitar la identificació van des de fotografies, ressenyes personals i atropométricas, històries mèdiques, radiografies o vestimenta a efectes personals, tatuatges, fitxes dentals, operacions quirúrgiques realitzades, ús de pròtesis internes o marcapassos, entre altres.

Per a la identificació mitjançant perfil genètic, la major fiabilitat consisteix en les mostres biològiques de familiars ascendents i descendents directes, així com el lliurament d’efectes d’ús personal pertanyents al desaparegut com un raspall de dents o una fulla d’afaitar.

Les oficines ante mortem estan situades en el cas de la Guàrdia Civil en la Comandància de Patraix, al carrer Calamocha 4, i en el cas de la Policia Nacional en la Prefectura superior de policia, en la Gran Via Ramón y Cajal, 42, totes dues a la ciutat de València.

A més, han sigut instal·lades oficines mòbils per a arreplegar dades i denúncies de familiars de desapareguts, i evitar que hagen per tant de desplaçar-se a València, en les localitats d’Albal (Lloc de la Guàrdia Civil, carrer de la Tabacalera), Alfafar (Edifici Municipal de Benestar Social, carrer La Taleta, 38) i Algemesí (retingues de la Policia Local, Carrer Sant Nicolau de Bari, 56). El seu horari ininterromput és de 9.00 a 21.00 hores.

El CID és un òrgan tècnic que està integrat per una Oficina Forense i una Oficina de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, amb agents especialitzats de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i té com a funció principal reunir i supervisar els diferents informes d’identificació que es realitzen per les diferents institucions a les persones mortes en successos amb múltiples víctimes, en virtut del Real Decrto 32/2009.

Aquest centre és l’únic facultat per eixe decret per a facilitar públicament als mitjans xifres oficials, a través de l’Oficina de Comunicació del TSJ, relatives al tractament mèdic forense i de policia científica del succés.