“Sounds from Manchester” mostra a Vilamarxant una forma diferent d’entendre la música contemporània

Una classe magistral per entendre la música actual

La Casa de la Cultura de Vilamarxant va ser este l’escenari del concert “Sounds from Manchester”, organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilamarxant, on molta gent de Vilamarxant i d’altres municipis de la província va apropar-se per escoltar els músics valencians Ignacio Lara Romero, al violí, i Arturo Asensi Berga, al piano.

Així ho ha indicat el consistori local en un comunicat en el que ha recordat que el concert estava oferit per dos jóvens que no arriben als 30 anys i que tenen ja un llarg recorregut com a intèrprets i com a professors de música i que van ser els encarregats de transportar el públic per un recorregut pel desenvolupament de la música més recent, des del primer terç del segle XX i fins al 2018. Però el seu propòsit era doble, d’una banda descobrir estos nous sons dels compositors actuals i, d’altra, explicar el seu funcionament, ritme i inspiració.

La primera peça va ser tota una sorpresa per a les persones assistents. Ignacio Lara va eixir a l’escenari i va interpretar Toccatina, de Helmut Lachenmann. Una melodia on el violí de vegades sona amb estridència i d’altres interpreta sons quasi inoïbles; a més, s’aprofita tot l’instrument de manera que Ignacio feia sonar les cordes de forma tradicional o amb el pal de l’arc. Després de la interpretació, va fer una xicoteta explicació de la peça, fent comparacions amb la forma d’entendre i d’organitzar la música de Lachenmann amb els ritmes de la Cinquena Simfonia de Beethoven, l’obra més interpretada del món, amb sons concrets per a determinats instruments, com va ser ahir el cas del violí.

La segona obra va ser Obscuration Núm. 1 – Sarabande for solo violin, d’Aidan Maier de la Universitat de Manchester. El mateix compositor va estar a la Casa de la Cultura en una de les primeres vegades que s’interpreta la seua obra, ja que es va estrenar el passat 20 de maig a la Sala Matisse de València.

Va ser una manera molt propera de fer entendre al públic l’actualitat de les peces, amb la presència del seu joveníssim compositor a la mateixa sala de Vilamarxant. Maier va ser l’encarregat d’explicar la seua obra. “Es tracta d’una peça que és més tradicional al principi, com una dansa barroca, però que a poc a poc ens trasllada per altres passatges i el tema original es cobrix per nou material sonor. Seria com qui veu boira davant d’una muntanya, la muntanya està borrosa però sabem que està al darrere”, explicava.

Abans de l’intermedi, també va sonar Gorgon’s Head II, creada pel cap del departament de Composició de la Universitat de Manchester, Camden Reeves. Està inspirada en la mar i en una estrela marina amb unes curioses extremitats que es ramifiquen en més de 5.000 puntes afilades per atrapar les seues preses; això es trasllada a l’obra que mostra la bellesa del mar i, també, la seua perillositat a través de cinc moviments.

Segona part

En la segona part del recital es van interpretar dues peces. La primera va ser From the Cemetery, del també alumne de la Universitat de Manchester Matthew Burke. Com el seu nom indica, es basa en les sensacions que al compositor, un expert en música heavy, li va causar la seua visita al cementeri Allerton de Liverpool. Segons els intèrprets, “és una música que es compon de diferents estils i ritmes. A nosaltres ens ve a la ment el Bohemian Rhapsody, de Freddie Mercury, ja que quan el cantant la va mostrar als seus representants ningú l’entenia, però que s’ha convertit en una de les peces icòniques de la música de tots els temps”.

L’última obra que va sonar va ser Sonata per a violí i piano Núm. 3, de Charles Ives, la més clàssica i antiga de totes (1913). Una composició en tres moviments que, segons Ignacio Lara i Arturo Asensi, “té una primera part amb una estructura que s’assembla a la música pop; una segona inspirada en el jazz, i una última que és una barreja de les dues anteriors”.

Davant els aplaudiments del públic, els intèrprets van tornar a l’escenari, on van tocar La Playera, de Pablo Sarasate. Amb esta obra es va posar punt i final a un concert innovador i que, de segur, no va deixar indiferent a cap de les persones assistents que, des d’ahir, coneixen un poc millor la música que està component-se en l’actualitat. Música que, probablement, serà estudiada dins d’algunes generacions, com ara s’analitzen les creacions clàssiques de Beethoven o Tchaikovsky.